Estrenes de la setmana: 14.06.2014

Las dos caras de enero

Sinopsis: Universal Pictures International Spain ens porta l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Patricia Highsmith. Hossein Amini dirigeix aquest drama amb tocs de thriller que compta amb Viggo Mortensen, Oscar Isaac i Kirsten Dunst a la interpretació. 1962. Una glamurosa parella americana formada pel carismàtic Chester MacFarland i la bella i jove Colette es troba a Atenes durant unes vacances a Europa. Durant una visita a l’Acròpolis coneixen Rydal, un jove nord-americà que parla grec i treballa com a guia turístic, situació que aprofita per estafar turistes riques. Atret per la bellesa de Colette i impressionat pels diners i sofisticació de Chester, accepta encantat una invitació a sopar, el que el porta a implicar-se cada vegada més en uns esdeveniments sinistres dels quals no podrà alliberar-se.

No hay dos sin tres

Sinopsis: Nick Cassavetes dirigeix ​​No hay dos sin tres, una comèdia amb Cameron Diaz, Leslie Mann, Kate Upton i Nikolaj Coster-Waldau. Hispano Foxfilm distribueix aquest film nord-americà que tracta sobre unes dones que s’uneixen per venjar-se d’un conqueridor empedreït.

Sólo los amantes sobreviven  

Sinopsis: Des d’Alemanya i el Regne Unit ens arriba aquest drama que barreja terror i romanç. Jim Jarmusch dirigeix a Tom Hiddleston, Tilda Swinton i Mia Wasikowska en aquest film que ens arriba gràcies a Vértigo Films. Ambientada en un Detroit i Tànger romànticament desolats, Adam, un músic underground profundament deprimit per la direcció que han pres els actes de la Humanitat, es reuneix amb la seva dura i enigmàtica amant, Eve, que no té problemes a reconèixer la seva condició de vampir. La seva història d’amor ha prevalgut almenys durant diversos segles, però el seu idil·li aviat és interromput per l’arribada d’Ava, la salvatge i incontrolable germana menor d’ella. A mesura que el món s’ensorra al seu voltant, podran aquestes astutes però fràgils criatures de la nit seguir existint abans que sigui massa tard?

Violette 

Sinopsis: Sota la direcció de Martin Provost ens arriba aquesta co-producció francesa i belga. El biopic dramàtic compta amb Emmanuelle Devos, Sandrine Kiberlain i Olivier Gourmet als papers principals. Violeta Leduc, filla bastarda nascuda a principis del segle passat, coneix Simone de Beauvoir en els anys de la postguerra a Sant-Germain-des-Près. Comença llavors una relació intensa entre les dues dones que durarà mentre visquin, una relació basada en la recerca de la llibertat a través de l’escriptura per Violeta, i de la convicció de tenir entre les mans el destí d’una escriptora fora del comú per Simone.

Tarzan 3D

Sinopsis: Nova versió de Tarzan, mític personatge literari ideat per Edgar Rice Burroughs, dirigida per Reinhard Klooss i Holger Tappe. Un film d’acció, animació i aventures procedent d’Alemanya que distribueix eOne Films. A la pel·lícula se’ns mostra als pares de Tarzan com uns milionaris aventurers que moren en un accident d’avió. De vilà del relat ens trobarem amb el director general de Greystoke Energies, que es fa amb la control de la companyia. Jane és la filla d’un guia d’Àfrica i treballa per preservar la selva d’aquest continent. Per descomptat, s’aliarà amb Tarzan per enfrontar a l’exèrcit de mercenaris de Greystoke Energies.

Informació com antídot a la por a volar

Les estadístiques demostren que el transport aeri és el mitjà més segur del món. El passat any 2013 de més de 3.000 milions de passatges, només 265 persones van morir en accident aeri. Tot i així un 25% de la població se sent intranquil·la quan ha de viatjar en avió i fins i tot, d’aquests, un 10% no arriba a realitzar el vol. El Zones Comunes hem contactat amb una persona que té aquest problema. L’Anna Martorell, una jove reusenca, directora general d’una enginyeria que per motius laborals ha de viatjar i que li aterra fer-ho. Però hi ha posat solució amb els cursos per perdre la por a volar que imparteix el Centre d’Estudis Superiors d’aviació de Reus (CESDA), organisme amb qui vam tenir el plaer de parlar fa unes setmanes.

Així que ara volíem donar el tomb a la qüestió i mirar-la des de l’altra banda. Saber com es viu aquesta por a volar, aquest sentiment d’angoixa i si canvia aquesta situació després de fer el curs per perdre la por a volar. Per això ens acompanya l’Anna Martorell.

Bona tarda Sra. Martorell,

— Bona tarda!

Com explicaria vostè què se sent en aquesta aerofòbia, en això que comunament coneixem com a por a volar?

— Per uns moments concrets: abans de fer el viatge, que no pots dormir pensant que has de pujar a un avió, el moment d’arribar a l’aeroport, que és un dels moments més crítics i sobretot el típic vol que porta retràs i que estàs força estona esperant abans d’enlairar i que comences a sentir sorolls a l’avió, veure moviements que creus sospitosos i que porten a posar-te nerviós.

Però vostè havia volat abans de fer aquest curs per perdre la por a volar?

— Moltes vegades!

I com s’ho havia fet?

— Doncs a base de pastilles, de passar-ho malament i anar aguantant. Sobretot buscar coses per distreure’t i no tenir temps a pensar, perquè llavors és quan t’entra la por i et pot agafar un atac d’ansietat

Per què es va decidir a fer aquest curs?

— Perquè ho necessitava laboralment. Com heu comentat sóc directora general d’una enginyeria i moltes vegades el fet d’haver de volar sola em produïa por. Vaig conèixer aquests curos que impartia CESDA per un article que vaig llegir i vaig decidir informar-me.

Un dels trets comuns que ens van comentar els monitors del curs quan vam anar a parlar amb ells, va ser el fet que tothom que s’apuntava al curs tenia por a tenir por, com s’explica això?

— La por és per fet de no controlar el que pot fer el pilot i el fet d’estar tancat i que et pugui passar alguna cosa allà dins.

 Vostè ens comenta que té por de no controlar la situació, però això també por passar en un tren, en un autobús o fins i tot en un cotxe que no condueixi vostè…

— Sí, però en un tren o un autobús et sents més segur. Això de no estar al terra és el que fa una mica de cosa.

Un cop rebuda la informació del curs i preparada ja per fer-lo, que és el que més la va sorprendre un cop es va trobar allà?

— La manera d’enfocar-ho ja que era molt personalitzat. Tots els companys que vam fer el curs i jo mateixa ens pensàvem que seria més teòric. En canvi ens vam trobar que a pilot es va centrar en la part tècnica i dels sorolls i el psicòleg de la part de les pors i centrant-se en els exercicis de relaxació. Sobretot ens van transmetre molta tranquil·litat.  També el fet de saber que pots comptar amb les hostesses i hostessos i que és bo informar-los que som passatgers amb por a volar.

Home però les hostesses tenen més funcions que repartir un got de suc o d’aigua en un vol…

 — Sí, però et fa cosa dir-los que et fa por a volar quan realment ja estàs dalt un avió. Així que ens van explicar les funcions de tot l’equip d’hostesses, dels pilots, de la torre de control… I sembla una tonteria però la informació et dóna seguretat.

I un cop la part d’informació més tècnica sobre el funcionament de l’avió està enllestida, la part psicològica, que és la part més individual, com es treballa?

 — Doncs vam poder parlar 100% nosaltres i ningú ens vam sentir com a extranys. El psicòleg ens va ajudar a obrir-nos i va ensenyar-nos tècniques de relaxació que era com el suport que ens faltava.

Els monitors també ens van comentar que es treballa amb un simulador, què tal aquesta activitat?

— Sembla que no, però tens la sensació d’enlairar-te, d’aterrar i de volar. Sents tots els sorollets que et fan por i la pilot te’ls va explicant i la veritat és que és una molt bona teràpia final.

Per motius de seguretat, i més arrel de l’atemptat de 11S de les Torres Bessones, no es pot entrar a les cabines dels avions. Vostè creu que ajudaria poder entrar i parlar amb el pilot a persones, que com vostè, tenen por a volar?

— Abans d’enlairar-te sí que podría ser interessant que et poguessin explicar com va tot, que és segur… Peròun cop en marxa no crec que sigui bo perquè impresionaria massa a una persona que té por.

Però quan a vostès els hi presenten les estadístiques, que hem citat al principi, on de 3.000 milions de passatgers l’any són els que viatges en avió i que les taxes d’accidents i de mortalitat per accidents aeris són ínfimes, comparades amb les d’accidents de trànsit, no els fa canviar el xip i sentir-se més segurs?

— Ja, però s’està tan acostumat a veure el tema de les víctimes d’accidents de cotxe que impacta molt més quan un veu o escolta “200 víctimes en un accident aeri”, encara que sigui molt de tant en tant.

Així doncs vostè diria que també hi juga un paper important els mitjans de comunicació alhora d’informar sobre aquests successos: en els titulars que es publiquen i les fotografies que acompanyen les informacions…

— Sí clar. En aquest tipus d’accidents i catàstrofes aèries se’n va molt més “bombo i platillo”. Evidentment, i per desgràcia, no és el mateix 4 víctimes que 100…

Vostè creu que ara amb tota aquesta informació que li han donat i les tècniques de relaxació que ha après després de fer el curs és suficient i ja pot volar amb tota tranquil·litat?

— Doncs encara no he pujat a cap avió però em noto molt més segura. Sé de companys que van fer el curs amb mi que ja han volat i comenten que molt millor, després de tota la informació que tenim. Informació és poder!

Ens comenta que encara no ha volat després de fer el curs, com creu que afrontarà aquest primer vol? Com serà l’experiència?

— Si he de volar sola ja no diré que no, i això ja és un gran canvi per mi. Crec que aplicaré les tècniques de relaxació que ens van explicar i pensaré en el grup que vam fer el curs, que ens ho vam passar força bé després de tot.

On espera fer el primer vol, ara que ja ha fet el curs per perdre la por a volar?

— Londres seria un bon destí.

Per què un vol més llarg…

— Sola encara no m’atreviria a fer-lo, però ara si que creuaria el “charco”, ara crec que sí ho faria.

Bé doncs moltíssimes gràcies per les seves paraules i per explicar-nos la seva experiència.

Podeu tornar a escoltar l’entrevista al Zones Comunes del 14.06.2014

Estrenes de la setmana: 24.05.2014

Grace de Mónaco

Sinopsis: Tripictures Spain porta a les pantalles Grace de Mónaco, pel·lícula estrenada el passat dimecres 14 de maig dins del Festival de Cannes i que protagonista una irreconeixible Nicole Kidman, Tim Roth, Dereck Jacobi i la representació espanyola de la mà de Paz Vega.El film evoca un moment de la vida de l’actriu estatunidenca Grace Kelly, convertida ja en la princesa Gracia de Mónaco al casar-se amb el príncep Rainiero III. Ella una coneguda estrella de cinema idolatrada per tot al món i amb un premi Oscar sota el braç. Sis anys després de convertir-se en la princesa de Mónaco, Hitchcock li va proposar tornar a Hollywood per participar en la seva pel·lícula. Però en aquell precís moment hi havia una greu crisi política i econòmica entre França i Monaco i ella es debat entre tornar a ser actiu o seguir amb el seu paper de princesa del petit país monegasc.

Madre e hijo

Sinopsis: I arriba a la pantalla gran el premi de l’Ós d’Or en la passada edició de la Berlinale. El director Calin Peter Netzer ens presenta una història sobre una relació malaltissa entre mare i fill protagonitzada per Luminita Gheorghiu, Bogdan Dumitrache, Natasa Raab i Ilinca Goia entre altres. Distribuïda per Golem Distribución arriba per fi a les nostres pantalles aquest cap de setmana. Cornelia té 60 anys i se sent molt infeliç des que el seu fill Barbu de 34 s’ha independitzat. Aquest s’ha mudat a un apartament amb la seva parella, que segons ella no el mereix, té cotxe propi i l’evita sempre que pot i ja quasi ni va a visitar-la. Barbu es veu involucrat en un terrible accident: ha sigut el culpable de l’atropellament mortal d’un nen mentre conduïa amb excés de velocitat. La seva mare al assabentar-se utilitzarà totes les seves armes, contactes i diners per impedir que el seu fill vagi a la presó. D’aquesta manera ella també és pensa que tornarà als seus braços i serà el noi depenent de la seva mare com era abans. Una verdadera història que gairebé psicoanalitza als personatges per posar a l’espectador en una situació, si més no incòmoda.

Redención

Sinopsis: La distribuïdora Pinículas ens porta la pel·lícula d’acció de la setmana del director Steven Knight, guionista d’altres treballs com Promesas del Este. L’inquietant thriller és protagonitzat per Jason Statham, així que acció assegurada, juntament amb Agata Buzek, Benedict Wong, Vicky McClure, entre altres. Un ex militar sense sostre conviu amb el turment d’un tràgic passat. Comença a treballar per la màfia xinesa londinenca i a introduir-se en aquest submón criminal.  Per error, assumeix la identitat d’una altra persona de la classe altra britànica i fart de les injustícies que veu al seu voltant, s’acaba convertint en un àngel venjador. Però aviat veurà com el seu passat es barreja amb un present poc clar i com els seus intents de començar una nova vida comencen a esmorronar-se.

Viva la Libertad

Sinopsis: Caramel Films ens porta la comèdia dramàtica italiana Viva la Libertad. El famós Toni Servillo, després de protagonitzar la gran obra La gran belleza s’atreveix doblar protagonisme en aquesta pel·lícula on és acompanyat per Valerio Mastandrea i Valeria Bruni, entre altres. En plena crisi política i de valors Enrico Oliveri, secretari general del principal partit de l’oposició italiana, decideix desaparèixer i amagar-se a casa d’una amiga seva a França sense que ho sàpiga ningú. El seu assistent desesperat i per sortir de l’embolic, decideix substituir-lo pel seu germà bessó, un filòsof bipolar que acaba de sortir del psiquiàtric. Sembla una bogeria, però aviat s’adonaran que és tot un encert quan els futurs votants tornen a prendre’s com una opció real i viable la de Enrico. Tot gràcies a un llenguatge diferent, irònic i que arriba a la gent. Enrico tornarà a estar de nou a la cresta de la onada.

A 20 pasos de la fama

Sinopsis: I del premi a millor pel·lícula de la Berlinale, a l’Oscar a millor documental amb A 20 pasos de la fama. A Contracorriente Films estrena aquest documental dirigit per Morgan Neville que posa el toc musical a les cartelleres. El documental es un homenatge a les coristes, que a l’escenari ocupen un segon pla respecte als cantants famosos.  Les veus d’aquestes coristes proporcionen harmonia a les millors bandes de música popular, però ben poc se sabia sobre la vida d’aquests cantants secundaris. Fins ara. El documental aporta imatges d’arxiu, una inigualable banda sonora i entrevistes a Bruce Springsteen, Stevie Wonder, Mick Jagger o Sting, entre altres, per fer-nos arribar que hi ha més enllà i a 20 passos d’aquestes grans bandes de música.

Aprendre a fer cinema

L’Escola de Cinema de Reus és el primer i únic centre de la ciutat que ofereix als alumnes una rigorosa formació audiovisual mitjançant els seus cursos. L’equip del Zones Comunes ja sabeu que ens agrada molt tot el món del cinema, així que hem anat a parlar amb Daniel Villanueva, un dels fundadors de l’Escola de Cinema de Reus, que ha treballat com a productor d’animació i videojocs, i gestor audiovisual.

L’Escola de Cinema de Reus neix al 2013 de la mà de dos professionals amb àmplia experiència en el sector com són Daniel Villanueva i Arturo Méndiz. Després de molts anys dedicant-se a la producció de continguts audiovisuals i de guanyar el premi Goya pel curtmetratge de ficció El barco pirata, van posar sobre la taula els projectes que tenien amb les seves productores per veure quin podien tirar endavant en comú. D’aquí el naixement de la escola, ja que com ens explica Daniel Villanueva, aquest n’era un d’ells.

Arturo Méndiz i Daniel Villanueva, directors i fundadors de l’Escola de Cinema de Reus. Foto vía Facebook ECIR

Al ser l’Arturo de Barcelona i en Daniel de Reus, havien de decidir on creaven aquest projecte en comú. El fet de no haver-hi cap escola a la província de Tarragona especialitzada en l’àmbit cinematogràfic i que a Barcelona tan sols serien un més, va ser, com ens explica Daniel Villanueva, un dels motius pels quals es va decidir crear a Reus.

Un dels objectius de l’escola és convertir-se en un laboratori de professionals on els alumnes aprenguin de manera pràctica. Es proposen als alumnes una sèrie de cursos teòric-pràctics on poden aprendre les tècniques audiovisuals necessàries per desenvolupar la seva creativitat i educar la seva manera cinematogràfica. Les classes són de grups reduïts de 10-12 persones màxim per donar una classe personalitzada i pràctica. Com ens comenta Daniel Villanueva, un dels seus creadors, és la manera de crear als professionals i d’entrar a la industria, un gran caldo de cultiu que en grans aules no es pot. A més a més de classes pràctiques i personalitzades, un altre dels trets de l’Escola de Cinema de Reus és que els professors no són altres que professionals del sector de diferents branques en actiu. Ell mateix, Daniel Villanueva i Arturo Méndiz, els dos creadors de l’escola, Fernando Trullols, director de El barco pirata, juntament amb altres grans professionals com José Luis Montesinos, especialista en direcció, realització, muntatge, il·luminació i unitats mòbils; Anna Pujol, especialitzada en Direcció Artística; Xavi Saucedo, tècnic de so directe i dissenyador de so especialitzat en so per a cinema; Ester Borrull, especialista en muntatge audiovisual; Iván Serra, guionista; Israel L. Escudero, especialitzat en Muntatge i Post-Producció;  Jesús Pelegrín amb una enorme experiència professional com a fotògraf, elèctric i gaffer; Maite Sánchez, Directora artística; David Larraz, ajudant de direcció en llargmetratges i sèries de televisió; Sergi Vizcaíno, director de cinema i Arnau Bataller, expert en bandes sonores, entre altres.

L’Escola de Cinema de Reus s’aguanta amb dos grans pilars, l’Arturo Méndiz i en Daniel Villanueva. Cadascun d’ells té la seva productora audiovisuals activa i amb projectes entre mans. Una d’elles, la d’Arturo Méndiz és Bastian Films, productora de diversos documentals i curtmetratges amb els quals ha aconseguit prop de 200 premis, incloent el Premi Goya 2012 al Millor Curt de Ficció pel curtmetratge El Barco Pirata, de Fernando Trullols. Amb aquesta col·laboració, Daniel Villanueva ens comenta que els alumnes poden aprendre en viu i en directe allò que han estudiat ja que poden formar part de projectes cinematogràfics. Sens dubte, la millor manera d’aprendre.

En aquest primer curs que gairebé finalitza, s’han impartit cursos de Creació i Direcció cinematogràfica, Guió de Ficció per Cinema i TV, Producció Cinematogràfica, Edició i Muntatge Cinematogràfic, Postproducció Cinematogràfica i un Intensiu de càmera i realització. Daniel Villanueva comenta que els cursos van dirigits a gent que vol iniciar-se en el món de l’audiovisual, professionals que volen aprofundir en un aspecte de la indústria cinematogràfica més concret o també persones que tenen el neguit a dins d’estudiar una cosa que anhelen i no ho han pogut fer anteriorment. És precisament aquesta gent que no té feina i es recicla en allò que sempre li havia agradat fer, que té temps i va fent petites càpsules que gràcies a Internet arriben a molta gent i es van creant projectes. És el que Daniel Villanueva anomena com el poder de les idees.

A més a més de cursos, també ofereixen masterclasses com per exemple d’ajudant de direcció, direcció artística o banda sonora original. A curt plaç Villanueva ens comenta que són pels alumnes però que no descarten obrir les portes de l’escola per algunes masterclasses molt concretes.

Havent escoles de renom com l’ESCAC, el Zones Comunes volia saber com es podia lluitar amb escoles com aquesta. Daniel Villanueva, fundador de l’Escola de Cinema de Reus, ens comenta que en el seu cas, la seva escola és un pas previ abans d’anar a l’ESCAC i per tota aquella gent que no es pot permetre els seus preus.

En una societat com l’actual, en què cada vegada hi ha més gent preparada i amb més coneixements, una de les coses que es pregunta abans de començar a estudiar res és probablement si té alguna titulació. En el cas de l’ECIR es dóna un petit diploma, tot i que Daniel Villanueva argumenta que el món del cinema és un món en què els títols realment no importen.

Aquest passat mes d’abril han iniciat el període de matriculació que restarà obert fins el moment de començar el curs al setembre o fins a omplir els cursos. Si qualsevol dels nostres oients estan interessats en aquest món del cinema, que deixin de plantejar-s’ho i que vagin a veure’ls que els rebran amb els braços ben oberts. Si teniu qualsevol dubte o voleu més informació els podeu buscar-los a través de Facebook   i twitter, o a través del portal web ecir.tv o si ho preferiu podeu trucar al 877 054 678, tot i que només l’agafen als matins perquè per la tarda fan classe o acostar-vos al C/ Sant Francesc, 27 de Reus.

Podeu tornar a escoltar l’entrevista al Zones Comunes del 24.05.2014

Estrenes de la setmana: 17.05.2014

Godzilla

Sinopsis: Warner Bros ens porta aquest film d’acció i ciència ficció  dirigit per Gareth Edwards. Una pel·lícula que ens fa reflexionar sobre els perills que pot suposar el progrés científic quan es juga amb la natura. Protagonitzat per Bryan Cranston, guanyador del Globus d’Or per Breaking Bad, compta amb un repartiment de luxe que completen Aaron Taylor – Johnson i Elisabeth Olsen. Es tracta d’un reboot que se situa abans en el temps que la pel·lícula de 1998 dirigida per Roland Emmerich, que ens portarà a conèixer els orígens del famós monstre japonès gegant Godzilla. Joe Brody és un científic que descobreix que alguna cosa terrible està a punt de succeir quan una sèrie de tsunamis comencen a arribar a les costes, anticipant l’arribada de nombrosos monstres de grans dimensions mentre l’exèrcit intenta defensar-se en va. A Godzilla, el monstre més famós del món s’enfronta a malvades criatures que, animades per l’arrogància científica de la humanitat, amenacen la nostra pròpia existència.

Nueva vida en Nueva York

Sinopsis: La història de Xavier que va començar a Una casa de bojos i va seguir cinc anys més tard a Les nines russes, es converteix en una trilogia amb l’última entrega: Un francès a Manhattan. Repeteix en la direcció Cédric Klapisch, que ja es va encarregar de les dues primeres entregues, i tornen els actors Romain Duris, Kelly Reilly i Audrey Tautou. En aquesta nova comèdia romàntica han passat els anys i el jove Xavier ha deixat de banda la universitat per convertir-se, als seus quaranta anys, en un pare de dos menuts. Encara que semblava que era el moment en què la seva vida es tornaria simple i avorrida, encara segueix sent molt complicada. Quan la seva dona, Wendy es veu obligada a traslladar-se a treballar a Nova York amb els seus fills, tot sembla canviar. Les coses que abans eren tan importants ara semblen no tenir sentit. La seva major preocupació ara és que els seus fills no creixin sense la tendresa i les cures de la seva mare, pel que uns mesos després, ell també decideix mudar-se ja que no pot suportar la distància amb els seus fills.

10.000 Km

Sinopsis: Aquest drama dirigit per Carlos Marques-Marcet és una de les estrenes espanyoles de la setmana. Distribuïda per Avalon compta amb els joves Natalia Tena i David Verdaguer a la interpretació dels dos protagonistes del film. Amor i distància són incompatibles? Pot l’amor sobreviure a 10.000 quilòmetres de separació? Alexandra i Sergio s’estimen. De fet, estan preparats per tenir un fill. Però tot canvia quan a ella li ofereixen un contracte durant un any a Los Angeles. Aquesta pot ser la seva última oportunitat per realçar la seva estancada carrera fotogràfica, i accepta. Mentrestant, Sergio continua vivint a Barcelona. La parella està segura que la seva relació és prou forta com per poder superar aquest obstacle. Així, durant mesos, s’acostumen a viure amb la imatge virtual de l’altre, fent ús de les eines que l’era de la comunicació posa al seu abast. Però no tot és tan senzill. Aviat apareix la gelosia, la necessitat de parlar diàriament, encara que no tinguin res a dir-se, la dependència… I el dubte que la seva relació potser no fos tan sòlida com per superar la distància.

Por un puñado de besos

Sinopsis: I una altra estrena espanyola, en aquest cas basada en la novel·la juvenil de títol Una mica d’abril, una mica de maig, tot setembre, de l’escriptor barceloní Jordi Sierra i Fabra, que presenta un drama romàntic sobre amor i mentides que dirigeix ​​David Menkes. eOne Films és l’encarregada de distribuir un film que és el retrobament d’ Ana de Armas i Martiño Rivas després de la sèrie de televisió El Internado, juntament amb un jove ventall d’actors com Marina Salas, Megan Montaner, Joel Bosqued, Jan Cornet i Andrea Duro. Sol és una bonica i sensible noia de vint anys que decideix començar la seva vida de zero i canviar completament. Mesos enrere, els somnis de Sol es van trencar tràgicament, encara que va descobrir que l’amor era per a ella una necessitat. Per a això decideix arriscar-se en l’amor, i després de pensar-ho, posa un anunci en un diari buscant la seva mitja taronja amb qui compartir tot el temps que fos possible. Trobar al seu noi ideal i l’amor de la seva vida sembla una mica impossible, però un noi respon a l’anunci, i s’arrisquen a quedar. Sol i Dani queden per a la seva primera cita. Però la seva conversa no és l’habitual. Des del primer moment de la cita senten una connexió especial i s’enamoren. Naixerà llavors un profund i apassionat romanç la balança del qual equilibrarà l’amor d’ella i les mentides d’ell, ja que en Dani amaga un secret que pot fer miques les il·lusions de Sol. Fins a quin punt un amor completament desconegut i un grapat de petons pot alterar la vida d’algú per sempre?