Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut al 2003 va deixar clar que la depressió seria el primer problema de salut a l’any 2030, per davant del càncer, la diabetis i els problemes cardiovasculars. Només ens queden 16 anys per arribar a aquesta situació. Però tot apunta cap a donar la raó a aquest estudi.
L’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya (OSAMCAT) constata que des del 2006 han augmentat en un 8% els casos d’ansietat i en un 19% les depressions. Els diagnòstics de problemes mentals, sobretot en els homes, han passat d’un 2% en el 2006 a un 17% en l’actualitat, en canvi en la dona aquestes dades s’han mantingut vora el 23%. L’OSAMCAT recull un estudi de l’impacte de la crisi econòmica en la salut mental de la població, dut a terme per Josep Moya i Cristina Esteve, que apuntaria a la crisi econòmica com una de les possibles causes d’aquest augment en els casos de transtorns mentals com l’ansietat i la depressió.
Si a tot això li afegim la revisió dels informes de les causes mortalitat a Catalunya el passat 2011 i a Espanya el passat 2012, on es detecta que la causa de mortalitat amb un augment més notable és la del suïcidi, amb una de les taxes més altes des del 2005, no deix si més no, de ser preocupant. El passat 2012 a Catalunya van haver-hi un 7% més de suïcidis i a Espanya vora un 12% més.
Una de les causes més lligada al suïcidi són els trastorns mentals i del comportament, com pot ser la depressió. Pilar Montesó parla des de l’experiència com a sociòloga i professora d’infermeria de la Universitat Rovira i Virgili al Campus Terres de l’Ebre, després d’haver realitzat la seva tesi sobre l’Estudi de la Depressió i el Suïcidi, fent un treball de recerca en un centre d’atenció primària de Tortosa. Pilar Montesó, dins de l’estudi de la seva tesi, té molt clar que el més important de les depressions és identificar-les ja que es diagnostiquen un 50% menys de depressions de les que hi ha realment. Una de les conclusions que va extreure també és que la depressió encara avui en dia té un marcats rols socials perquè s’identifica com una malaltia de persones dèbils com són les dones. Montesó diu que els homes no saben identificar tant la depressió però en canvi sí que un cop diagnosticats pensen més en el suïcidi.
Les causes de la depressió poden ser diverses: falta de gestionar sentiments, cops que reps a la vida, canvis sociològics i socials molt forts. Però sobretot des del 2008, any en que es va iniciar la crisi, la depressió també va molt lligada a les condicions de treball precari, l’atur, l’endeutament i la inestabilitat a casa, que pateixen especialment els homes, tal i com ens comenta Montesó. D’aquí que també des de l’OSAMCAT es plantegi una preocupació pel suïcidi en temps de crisi.
Una altra dada remarcable de l’informe d’anàlisi de les taxes de mortalitat de Catalunya és que el suïcidi és la primera causa de mort entre persones de 25 a 44 anys, degut a la reducció de morts per accident de trànsit. Sent els homes qui representen la dada més gran de morts per suïcidi en franges d’edat dels 35 als 44 anys, seguida dels homes de 65 a 84 anys. Montesó ens confirma que la depressió augmenta en homes a partir de 65 anys perquè gestionen pitjor la viudetat i les malalties. Però és molt remarcable també la tendència canviant de depressions i de suïcidis en l’edat intermitja pels problemes de la crisi que han sobrevingut. Montesó recalca que és molt important sobretot el diagnòstic de les depressions, ja que encara que només el 7% de les depressions siguin greus, les lleus no diagnosticades o no ateses com és degut poden agreujar-se.
Hem volgut saber si hi ha uns clars símptomes per intuir una depressió en nosaltres mateixos o en persones que estiguin al nostre voltant. Pilar Montesó, per la seva experiència en el treball de recerca que fa fer per la seva tesi, ha destacat que els símptomes més comuns són el cansament, la tristesa, la fatiga i l’aïllament. Per això és molt important saber detectar les depressions i saber gestionar les emocions, més important gairebé que els tractaments posteriors, que ja s’ha demostrat que funcionen. Montesó incideix que per la seva detecció és molt important l’educació emocional en els adolescents i també emfatitza el paper tan important que fan els professionals dels centres d’atenció primària, tant metges com infermeres, ja que és el primer lloc on la gent acudeix a buscar ajuda. A més a més Pilar Montesó afegeix que tenir depressió ja és un factor de risc pel suïcidi, així que és molt important fer-ne un seguiment exhaustiu, sobretot si la persona ja ha tingut pensaments de suïcidar-se.
Imatge via http://www.gencat.cat
Arrel d’aquest increment de la taxa de mortalitat per suïcidis i de l’augment de depressions entre la població catalana el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha creat el Codi Risc Suïcidi que pretén fer un seguiment exhaustius i proactius dels pacients amb un risc important de brots suïcides. Aquest codi permet que quan algun dels punts del Sistema Sanitari Català detecti un risc important de suïcidi , s’activin els recursos de manera urgent perquè el pacient sigui visitat en un termini màxim de 10 dies si es tracta d’un adult o de 72h si es tracta d’infants o adolescents. Un cop activat el codi el seguiment preventiu es durà a terme durant els 12 mesos posteriors. Aquest codi ja està operatiu a l’Hospital de Sant Pau a Barcelona i al Parc Taulí de Sabadell, però s’espera que el proper any 2015 ja estigui implantat completament al llarg de tot Catalunya.
És un tema complicat, molt a tenir en compte i reflexionar-hi seriosament, i més veient com les dades de malalties mentals, sobretot de depressió i ansietat van a l’alça. A més a més tal i com alerten des de l’Associació del Suïcidi i de Supervivents (DSAS) hi ha la necessitat de trencar tabús entorn aquestes patologies i parlar-ne per evitar, en mesura del possible, arribar a conseqüències fatals i doloroses.
Podeu tornar a escoltar l’entrevista al programa Zones Comunes 15.03.2014
Zones Comunes 